PREMI CLARA CAMPOAMOR 2019
Carmen Alborch Bataller (Castelló de Rugat, València; 31 d'octubre de 1947-València, 24 d'octubre de 2018), va ser una escriptora espanyola, política i senadora socialista. Va ser Ministra de Cultura durant la V Legislatura, l'última del govern de Felipe González.
Va estudiar Dret a la Universitat de València, es va llicenciar en 1970 i es va doctorar cum laude en 1973. En aquesta universitat, va treballar com a professora titular de dret mercantil i, més tard, va ser degana de la Facultat de Dret. Durant tota la seua trajectòria pública va ser una incansable lluitadora pels drets de les dones i la igualtat.
Va ser sòcia d'honor de l'Associació Clàssiques i Modernes, i de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT).
En el seu últim discurs i en el seu llibre “Llibertat”, va dir:
“El feminisme és un patrimoni de les dones de tot el món i hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, perquè crec que ha millorat el món”.
Considerava el feminisme com una actitud vital i va deixar frases com aquestes:
“El feminisme és reivindicació, però també és l'energia que necessitem per a participar de tot el que ens concerneix individual i col·lectivament” o “Som feministes, responsables, alegres i lliures. I tot això contribueix a la dignitat de les dones”.
Va ser Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana i Directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Ministra de Cultura del Govern d'Espanya entre 1993 i 1996, Diputada del Grup Socialista en les legislatures VI, VII i VIII, va ser Presidenta de la Comissió de Control Parlamentari de RTVE i Presidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d'Oportunitats en el Parlament Espanyol.
En 2007 va ser candidata a l'alcaldia de València, i va exercir de Portaveu socialista a l'Ajuntament fins a juny de 2011, tasca que va compatibilitzar amb la de Secretària Primera del Senad des de 2008. En la seua última legislatura la Secretària Tercera del Senat.
Va ser autora de nombrosos articles sobre cultura, política i feminisme, va escriure diversos llibres sobre la temàtica i va participar en nombrosos fòrums sobre drets de les dones, feminisme i igualtat. En el seu últim llibre, “Els plaers de l'edat”, va denunciar el doble patró per a mesurar l'edat que afecta la dona amb especial severitat.
Va morir a València el 24 d'octubre de 2018, a causa d'un càncer.
Ha rebut nombrosos premis i molts d'ells per la seua lluita per la igualtat entre dones i homes:
· Dama Gran Creu de la Reial i Distingida Orde de Carles III (10/05/1996).
· Premi Rosa Manzano 2007.
· Premi de Gabriela Sánchez Aranda 2009.
· Premi de Federació d'Associacions de Dones Rurals 2012.
· Dama Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil (12/02/2016).
· Creu d'Honor de Sant Raimundo de Peñafort.
· Premi de Dones Progressistes.
· Acadèmica d'Honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
· Premi Avançant en Igualtat, de la Federació d'Empleats de Serveis Públics (FESP) d'UGT-PV.
· Premi Generant Art 2015 concedit per l'associació Generando Arte de Mujeres Artistas.
· Patrona d'Honor del Teatre Reial.
· Medalla de la Universitat de València, 2017.
· Gran Creu de Jaume I el Conqueridor i Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (09/10/2018).
· Patrona del Museu del Prado a títol pòstum.
· Premi Clara Campoamor 2019 a títol pòstum atorgat pel Consell Municipal de les Dones d'Alaquàs per la seua trajectòria contrastada en la defensa dels drets de les dones.
