Els inicis de les dones jugant al futbol es remunten al 1914, el 'Spanish Girl's' va ser el primer equip de futbol femení a Espanya que va disputar el seu primer partit. La selecció femenina espanyola de futbol va ser creada oficialment per la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) en 1983.
A mitjan 90, la UEFA comença a organitzar competicions oficials de futbol femení. A causa de la curta edat de la selecció espanyola, no forma part de cap competició fins a la segona edició de l'Eurocopa femenina de 1987, disputada a Noruega. En 1997 les espanyoles aconseguixen per primera vegada classificar-se per a la fase final. Més tard es realitzen diversos europeus i mundials en què no aconseguixen classificar-se.
En el 2015 comencen les desavinences amb la Real Federació de futbol Espanyola. Després dels mals resultats en el Mundial, les 23 jugadores convocades van demanar mitjançant un comunicat la dimissió d'Ignacio Quereda (l'entrenador) a causa de la mala planificació de la concentració i del viatge fins al Canadà, la metodologia emprada amb el grup, la falta de partits amistosos i l'escassa anàlisi dels rivals que feia el propi seleccionador. Quereda respon al comunicat dient que no pensava dimitir. Les jugadores van afegir que era menysvalorades i que l'entrenador era molt acaparador, després de 27 anys en el càrrec, veien el moment d'una nova etapa. El tema va arribar a les mans de Vicente Temprado, responsable federatiu del futbol femení, que va estar de part de Quereda, recriminant a Natalia Pablos i Vero Forat la seua incapacitat d'arribar a l'altura de l'adversari i d'un extrem feminisme. Vicente va optar per delegar la decisió a Ángel María Villar, president de la Real Federació Espanyola de Futbol i vicepresident de la FIFA. Després de diverses declaracions de les 23 convocades de la Selecció van decidir que no tornarien a jugar en esta si Quereda seguia en ella, i també van advertir que quan van fer públic el comunicat, van contactar amb totes les capitanes dels equips de Primera Divisió Femenina d'Espanya i que comptaven amb el suport de totes.
El 26 de juny de 2015, Amanda Sampedro, Priscila Borjas i Natalia Pablos en representació de la Selecció femenina, es van reunir a la Ciutat del Futbol de Les Fregues (Madrid) amb el President Ángel María Villar. Finalment, el dia 30 de juliol de 2015, Ignacio Quereda va dimitir i va ser substituït pel seleccionador de la sub-19, Jorge Vilda, que en eixe any havia entrenat a la selecció que va quedar subcampiona en el Campionat Europeu femení sub-19 de la UEFA, a més era també el director esportiu.
Després de 29 anys de presidència d'Angel María Villar, en 2018 Luis Rubiales assumix la presidència de la Real Federació Espanyola de Futbol.
En l'Eurocopa de 2022 patixen la seua tercera eliminació consecutiva en els quarts de final.
El 30 d'agost de 2022 es va publicar que una part majoritària de les jugadores de la selecció nacional, encapçalades per les seues capitanes, havia demanat la dimissió de l'entrenador Jorge Vilda per desacords relacionats amb els seus plantejaments tàctics i amb la gestió del grup, que en la seua opinió estaven provocant un estancament que impedia progressar a l'equip. Alguns dels motius concrets van ser «una clara distinció de tracte entre titulars i suplents que desmotiva al grup», «el poc nivell dels entrenaments» i les «limitacions per a treballar tasques específiques».
L'endemà passat, l'1 de setembre, tant Vilda com les jugadores van comparéixer per separat en dues rodes de premsa consecutives. El primer a comparéixer va ser l'entrenador, que va disposar de 20 minuts sense límit de preguntes. Després ho van fer les jugadores, en una intervenció en la qual l'organització, a petició de les jugadores, va limitar a quatre el nombre de preguntes per part de la premsa. Encara que les jugadores van negar haver demanat la dimissió de Vilda, com s'havia filtrat prèviament, es va fer evident la ruptura existent entre la plantilla i el seu entrenador.
Després d'aconseguir el suport de la Federació per a seguir al capdavant de la Selecció Nacional Absoluta, Vilda va decidir no convocar a les jugadores rebels en els pròxims partits. Només tres d'elles —Aitana Bonmatí, Mariona Caldentey i Ona Batlle— van tornar a la Selecció i van ser convocades per a competir en la Copa Mundial Femenina de Futbol de 2023.
Al juliol de 2023 en la Copa Mundial Austràlia/Nova Zelanda, la selecció femenina de futbol d'Espanya es va convertir per primera vegada en la seua història, en campiona del món, aconseguint així la segona estrela mundial per al futbol espanyol després de la collida en la Copa Mundial de futbol en 2010 per la Selecció Espanyola masculina de futbol.
Durant el lliurament de medalles, el llavors president de la Real Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, li va fer una besada en la boca sense el seu consentiment a la jugadora Jennifer Hermoso.
Després d'això, va rebre multitud de crítiques per part de la societat incloses les del Ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta i se li va obrir expedient per part de la FIFA inhabilitant-li de manera temporal.
Després de l'anunci de Luis Rubiales que no tenia intenció de dimitir per estos fets, en un discurs que va visibilitzar les eines que utilitza el masclisme: explicar a totes i a tots el que és el “vertader feminisme”, dir que no és per a tant, responsabilitzar a la víctima de l'agressió, victimitzar-se i voler passar per ser l'agredit…
El 25 d'agost les dones de la selecció espanyola de futbol van dir “basta”. Alexia Putellas va publicar el primer d'una cadena de missatges reivindicatius en suport a Jenni Bell que ha acabat convertint-se en un crit contra el masclisme i les injustícies socials. "Això és inacceptable. Es va acabar. Amb tu companya", va escriure la doble guanyadora de la pilota d'or. A ella es van unir la resta de campiones del món, companyes de professió de diferents equips i seleccions, esportistes i fins i tot celebritats, entre altres. Ara, eixe “se acabó” ha sigut el lema protagonista en les prèvies d'alguns partits en esta aturada de seleccions.
Les 23 campiones del món, juntament amb altres jugadores i ex-jugadores, van emetre un comunicat a través del sindicat FUTPRO, en el qual, a més de demanar canvis estructurals en diversos departaments de la Real Federació Espanyola de Futbol, anunciaven que no tornarien a jugar amb la selecció mentre es mantinguera en el càrrec.
Finalment, després de la suspensió per part del FIFA, el mes de setembre de 2023, Luis Rubiales renúncia al càrrec de president de la federació. Més tard, Vilda va ser destituït pel president interí, Pedro Rocha, com a seleccionador nacional.
La Federació va demanar finalment disculpes a les internacionals i a Jenni Hermoso “en particular” i va fer canvis estructurals en alguns departaments sol·licitats per les jugadores. Actualment ostenta el càrrec d'entrenadora Montse Tomé, segona entrenadora en l'etapa de Jorge Vilda com a entrenador.
De les 23 convocables han tornat a la selecció la majoria, dues d'elles han decidit de moment no tornar. El Consell Superior d'Esports, la Real Federació Espanyola de Futbol i les jugadores creen una comissió per a vetlar pels drets de les professionals i perquè estos fets no tornen a ocórrer.
La jugadora Jenni Hermoso va interposar una denúncia pel bes no consentit i per les pressions que va rebre setmanes després, realitzades pel president i l'entorn de la Federació per a demanar-li que li restara importància al fet ocorregut. La denúncia va ser admesa i està a l'espera de judici.
L'any 2023 la jugadora de la selecció espanyola Aitana Bonmatí guanya el premi Pilota d'Or. La seua antecessora en eixe premi va ser la seua companya Alexia Putellas en 2022 i 2021.
El periòdic Financial Times ha inclòs a Jennifer Hermoso en la llista de les 25 dones més influents del món de 2023.
El #Seacabó es convertix en el “Me too espanyol” creant un abans i un després no sols en l'esport si no en tots els estaments de la societat, administracions, xarxes socials, mitjans de comunicació entre altres. Durant setmanes es dona veu a eixes jugadores, es va visibilitzar la seua lluita i la violència sexual. Des de les administracions hem de continuar treballant per a conscienciar i visibilitzar les discriminacions que encara patim les dones.
El #Seacabó va traspassar les nostres fronteres, es va mostrar en una canyellera que portaven les jugadores en el partit entre Suècia i Espanya, on es va desplegar una pancarta amb el missatge “La nostra lluita és una lluita global”. Les seleccions de Gal·les, Escòcia, Anglaterra, Països Baixos, Bèlgica, Islàndia, Dinamarca, el Japó, l'Argentina, Itàlia, Suïssa, Finlàndia també van mostrar el seu suport portant la mateixa canyellera.
Per tot això,
- Per la lluita d'anys per a dignificar el futbol femení
- Per la valentia en les justes reivindicacions de millors condicions per a les jugadores professionals de futbol i posar fi a les discriminacions en este àmbit
- Per la seua fermesa en la denúncia de la violència sexual
- Per la seua gran faena, esforç i dedicació, malgrat totes les adversitats i elements en contra, que els ha portat a ser campiones del món
- Perquè s'han convertit en la inspiració de moltes dones i sobretot, de moltes xiquetes, que gràcies al seu exemple creixeran més lliures d'estereotips
- Perquè el seu crit ha ressonat a tot el món, convertint-se en una lluita global com a model de canvi social i apoderament de les dones
- Perquè són referents en el camí cap a la igualtat i en la promoció de la igualtat d'oportunitats.
En 2024 se li concedeix el Premi Clara Campoamor atorgat pel Consell Municipal de les Dones D'Alaquàs, mereixedora del reconeixement de la societat per la contribució que ha fet i continua fent a esta, en l'àmbit de la defensa dels drets de la dona.
