El 25 de setembre de 2018, Isabel Gallardo, una dona i mare que vivia la seua vida tranquil·lament, va escoltar una notícia que li va impactar: un succés de violència de gènere i violència vicària, i va pensar que no fer res, també la feia responsable.
Eixe dolor que va sentir li va fer entendre que vivia en una societat trencada, i que havia d'intentar fer alguna cosa per a generar consciència social i despertar a la humanitat. Un gest d'implicació, que per xicotet que fora, anava a ser més que res.
El 25 de setembre de 2018, Nerea i Martina, de 6 i 2 anys, van ser assassinades pel seu pare.
Isabel va pensar fer alguna cosa entorn del 25 de novembre, dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona i va començar investigant sobre el seu origen.
El 25 de novembre de 1960, en la república dominicana, per ordes del dictador Trujillo, les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal van ser segrestades i colpejades fins a la seua mort. Minerva tenia 26 anys. Pàtria, 30. María Teresa, 36. Entre les tres, cinc fills.
Les germanes Mirabal sempre van sospitar que estaven condemnades a mort.
En una ocasió, Minerva va arribar a proclamar: Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta!
L'assassinat de les germanes Mirabal va generar una infinitat de protestes al país i les va convertir en un símbol llatinoamericà en la lluita contra la violència de gènere. Se les coneixia com “LES PAPALLONES”. Les germanes Mirabal, les papallones, van ser líders, mares, dones que van alçar la veu perquè li les escoltara i es van convertir en un símbol contra la violència de gènere.
Al desembre de 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 25 de novembre, dia en què van ser assassinades les papallones, com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.
El 25 de novembre de 1960 es va produir un efecte papallona que arriba fins als nostres dies. Un xicotet canvi en el nostre entorn pot ser l'origen d'un canvi en el món. Un simple aleteig d'una papallona pot provocar en altres sistemes aparentment aliens.
En esta història, un fet tan horrible com un crim masclista, va donar pas al naixement d'un gran projecte social. El batec de les papallones depén de la nostra actitud.
A partir d'ací Isabel es va posar a la feina i va elaborar, amb el suport dels seus companys de treball, un projecte educatiu per a treballar els valors i conscienciar contra la violència masclista.
La primera papallona va ser creada per 500 paraules, totes plenes d'esperança i amor, fomentant els VALORS importants en la vida, on cada xiquet i cada xiqueta va anar aportant la seua paraula en relació al significat que el símbol de la papallona representava.
Al novembre de 2018, per pura casualitat, coses del destí o potser per algun efecte papallona, Isabel es va trobar amb Itziar, mamà de Nerea i Martina. A partir d'este dia Itziar va començar a teixir papallones, que enviava a persones compromeses amb la lluita contra la violència masclista, als col·legis on es realitzava el projecte.
D'aquell profund dolor va nàixer una gran amistat i un gran projecte social i educatiu. Isabel Gallardo i Itziar Prats, es van proposar canviar les coses.
A partir de la papallona com a símbol del canvi, Itziar i Isabel es posen a treballar, amb un objectiu: que tot xicotet pas que cada una de nosaltres i nosaltres done contra la violència masclista es convertisca en un moviment de conscienciació imparable i irreversible.
Les papallones d'Itziar van començar a volar i a sembrar valors allà on es posaven.
El canvi havia començat. Moltes persones, des de diferents àmbits i llocs, es van unir a este efecte papallona i es van posar a la feina, a teixir humanitat, de manera que les papallones i els seus valors van començar a arribar a molts racons d'Espanya: municipis, col·legis, facultats, hospitals, associacions…
Papallones teixides, papallones de pedra, papallones de paper i també en forma de llibre i de precioses històries.
El batec de les papallones és un projecte social i educatiu que va nàixer en 2018, de la mà d'Isabel Gallardo i Itziar Prats i que continua desplegant els seus efectes, sembrant els valors de la igualtat i continua creixent amb campanyes com “jo em complete” o “amb veu pròpia”, per la qual cosa ha rebut nombrosos i importants reconeixements, com el premi Celia Amorós de la Diputació de València, el premi a la Igualtat de la Diputació de Granada, entre altres.
L'aleteig de les papallones ha arribat també a Alaquàs, servint-nos d'inspiració i energia en el nostre camí a la igualtat. Hem compartit moltes coses durant este projecte, hem parlat, hem rigut, hem plorat i hem aprés molt. Amb esta llana violeta de les papallones hem teixit belles xarxes que ens unixen i abrigallen. Hem connectat, com van connectar Isabel i Itziar.
Isabel Gallardo, va prendre la decisió de passar a l'acció.
Itziar Prats, va ser capaç de transformar el dolor en amor.
I juntes, en un acte d'amor, van ser capaços de crear este projecte, el batec de les papallones, un projecte màgic, il·lusionant i contagiós, d'incalculable valor comunitari, en el nostre camí a la igualtat.
Per tot això, en 2025 se'ls concedix el Premi Clara Campoamor atorgat pel Consell Municipal de les Dones d'Alaquàs, per la seua lluita incansable en l'àmbit de la defensa dels drets de la dona.
