L’origen del concurs de paelles.
L’any 1975, sent clavaris de la Mare de Déu de l’Olivar la penya Valor i la penya Rius, es va convocar el primer concurs popular de paelles l’últim dissabte d’agost. Aquell dia participaren unes 13 penyes i cadascuna ens obsequià amb una paella.
A partir de la primera convocatòria, l’alcalde d’aquell any, Martín Llácer Martínez, al costat de José Martínez Montesa, Vicente Lino Andreu i la Junta Central de Penyes començaren a reunir-se per a celebrar el concurs de paelles.
Les penyes que van participar en aquells primers moments van ser: la penya La Unión, la penya Benavenguts, la penya Quadrets, la penya Buscarruidos, la penya Botijo, la penya Perolers, la penya San Cristóbal, la UMA, la Societat de Caçadors, el Club Esportiu d’Alaquàs, la Penya Valor i la Penya Rius. No obstant, a mesura que passaren els anys, es van unir noves penyes al concurs de paelles, com la Penya Granera i les penyes Kiowas, Wailers, Saragüells, Fideus, El Foc, Tropesó, Picoteo, Eixida, Pensat i Fet, Misèria, Fotuts, Gorrons, l'Espardenya, Politos, Canut, Ñaca Ñaca, La Kuba, Festa Sant Antoni,Més Val gràcies i més.
Enguany complim el 50 aniversari. Estem segurs que el darrer dissabte d’agost el nostre concurs popular arribarà a les 170 paelles. I un any més facilitarem tot el necessari per a cuinar la paella.
Felicitats per tots i totes. Gràcies també.
Les paelles són un cant a l’amistat.
El concurs de paelles és una mostra de cultura popular destinada a crear una atmosfera d’amistat. Al llarg dels anys, la reunió de penyes d’amics per a cuinar una paella s’ha convertit en una obra d’art a l’amistat. I cada any la seua confecció es converteix en una festa campestre, idíl·lica, en la que la gent s’entrega intensament a unes emocions que converteixen les reunions en un plaer gastronòmic i també de germanor.
Les paelles són monuments a l’amistat que s’estableixen entorn d’un foc, a uns condiments visibles i silenciosos, que ajuden a la conversa, a donar opinions i a prendre decisions. Tots tenim una forma de cuinar la paella i som conscients que quan ho fem mostrem la nostra millor sensibilitat culinària.
Cuinar una paella envoltada d’amics i amigues és com veure una representació teatral interessant. Tots estem atents a tot allò que va passant des que els actors o actrius preparen el foc, sofregeixen la carn i les verdures o posen l’aigua al calder... I l’emoció creix quan s’acosta el final de l’obra i arriba el moment de llançar l’arròs, que al cap de quinze o vint minuts, quan aconseguisca el seu millor punt, el públic, sempre expectant, reconeixerà amb emoció, amb paraules boniques, amb aplaudiments, l’èxit d’aquella representació teatral que sempre és cuinar una paella.
Els ritus culinaris, la forma de fer foc, els comentaris sobre els productes de la terra, els temps de cocció, les tradicions familiars apreses de iaies i mares que sempre es comenten... ens ajuden a discernir la imatge física d’una paella, però també la part espiritual. Les persones que cuinen les paelles són vertaders artistes que van creant i modificant la seua obra fins a aconseguir la imatge final que sempre aconsegueix meravellar. Per això, un concurs de paelles es converteix en un emblema cultural, majestuós, de les nostres tradicions.
I és bonic comprovar que la imatge final de la paella quan es presenta a tots els amics que la compartiran és converteix en un cant a l’amistat i també en una font de plaer. Una bona paella crea tot un món.
Les fotografies parlen. Les imatges sobreviuen als records.
Les paelles es cuinen per a la gent i tots els que assisteixen a la representació culinària expressen els seus sentiments. Així, les fotografies que fem durant aquests moments, les que fan els amics i amigues, són les que perpetuen la nostra imatge guisant, parlant, divertint-nos... Els protagonistes de les imatges som nosaltres. Som els personatges principals de la festa i ens emociona, i ens commourà amb el pas del temps, contemplar aquestes imatges i les dels nostres amics.
Les imatges mostren el lloc idíl·lic on cuinem l’arròs. També la tenacitat, la voluntat, la il·lusió, l’alegria de totes les persones que participen en aquesta aventura i les cares de satisfacció després de menjar. El component d’espontaneïtat és gran i són aquestes imatges les que ens permeten posar cara a les persones que estan al nostre costat cuinant la paella. Aquestes fotografies ens aporten informació sobre costums, usos socials... Ens permet valorar la nostra herència cultural popular i conservar-les és una motivació extraordinària si considerem també la seua dimensió estètica, sentimental o tècnica.
L’exposició fotogràfica que presentem pot ser un bon moment per a treballar en noves propostes culturals que comporten la conservació i estudi de les fotografies familiars o de les associacions cíviques.
Davant d’una fotografia sempre parlem, contem la nostra experiència, busquem en la nostra memòria, participem de la imatge, apliquem el que sabem de les persones fotografiades... Davant de la visió d’una fotografia, el passat i el present es connecten per a tots. A més, és important adonar-se que el muntatge d’una exposició, com la present, potencia valors com la conservació d’un magnífic patrimoni cultural fotogràfic que cal protegir i difondre.
Les fotografies que exposem parlen del concurs de paelles al llarg dels cinquanta darrers anys. Les imatges presents ens fan parlar... de l’amistat, de la integració, dels moments especials en què uns grups d’amics i amigues cuinen una paella.
Horari de visites: de dilluns a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
Data: 28 d'agost a 24 d'octubre de 2026
Lloc: Sala La Nova del Castell d'Alaquàs
