Dins de la col·lecció Memòria Popular i Patrimoni (categoria Ceràmic), Quaderns d'Investigació i l'Ajuntament d'Alaquàs publiquen "Alaquàs: la producció de taulells i ceràmica de reflex metàl·lic".
Pròleg. Dedicar una monografia al coneixement de la ceràmica d'Alaquàs no és sols un encert sinó una necessitat. Alaquàs és un centre terrisser de gran importància històrica, que sempre ha estat en la boca de tots, però que fins ara mai ha estat objecte d'un estudi ample i acurat per merescut que fora.
Conclusions. Conclourem dient que, efectivament, el nostre poble va ser un dels que produïen ceràmica de reflex metàl·lic i taulells, i que ho van fer de manera continuada des de l’últim terç del segle XIV fins al primer del XVI. Que la producció no sols es venia a peu d’obrador, ja que alguns dels artesans tenien botiga pròpia en el Grau de la mar, per a vendre directament als mercaders que havien d’embarcar mercaderies en el port de València, i, per tant, van arribar més enllà del Regne, i potser, per algun dels documents que hem trobat, també més enllà de la Corona d’Aragó.
Per altra part, els posseïdors del senyoriu, donat els guanys que els produïa, van estar donant suport a la indústria al llarg dels anys. Cal recordar, que rebien el delme de tota la producció.
Hem pogut saber també que, tot i que, cristians i sarraïns vivien en espais segregats, en l’actual plaça dels Ollers, tenien els obradors junts.
Per acabar, i com a curiositat, per a poder situar-nos en aquell temps, els diré que en l’any 1433, una dotzena de plats o escudelles, valien el mateix que una lliura (355 g) de corder: un sou, és a dir, dotze diners. El jornal d’un home amb animal de càrrega, era de trenta-dos.
Creguem que és just que, a partir d’ara, quan vegem alguna peça de ceràmica de reflex metàl·lic en algun museu o exposició, si no està acreditat, podem posar entre cometes el lloc on la varen fer. Tot no es va fabricar en Manises i Paterna; en Alaquàs, també.
Entrada lliure fins a completar aforament.
