«Un entre deu. Cinquanta anys de memòries i esperances», les memòries de Vicent Soler, tracten, des de la perspectiva de l'autor, d’un període singular que va del gris de la dictadura fins a l'actualitat, plena d’incògnites de futur. Un llibre de l'editorial Afers.
Cinquanta anys són molts en la vida d’una persona, però no són res en la història d’un país, tot i que no tots els períodes de la Història són iguals. Aquestes memòries tracten d’un període singular, que va d’aquell gris de la dictadura franquista al multicolor actual, ple d’incògnites de futur. El lector pot resseguir els avatars socials que hi han tingut lloc, des d’una perspectiva lògicament esbiaixada per les vivències de l’autor. Això pot llevar objectivitat al relat, però també el dota de la intensitat d’un testimoni viscut en primera persona. En tot cas, són unes memòries escrites amb especial interès perquè siguen de profit i reflexió per als més joves, perquè puguen capir que els canvis socials no són gens fàcils i que els esforços per mantenir-los vius —totes les conquestes són reversibles— paguen la pena. El títol Un entre deu, un entre els 10 d’Alaquàs, es refereix al fet que fa cinquanta anys foren detinguts —entre ells, l’autor— deu antifranquistes en aquesta localitat de l’Horta Sud pel «greu» delicte de voler la recuperació de l’autogovern valencià juntament amb la de les llibertats democràtiques a Espanya. Una bona manera de començar el relat testimonial.
VICENT SOLER I MARCO (Rocafort —l’Horta Nord—, 1949) és catedràtic jubilat d’Economia Aplicada de la Universitat de València. Va poder estudiar amb beques, i gràcies a un gran esforç familiar. Va triar formar-se com a economista, sobretot per a poder entendre més i millor la realitat que l’envoltava, particularment la valenciana, en un món cada dia més complex i globalitzat. S’implicà de ben jove en política, perquè entenia que no només calia conèixer bé l’entorn social en què li havia tocat viure, sinó també transformar-lo en interès de les persones, de la majoria de les persones. Ho ha fet des de la concepció de socialdemòcrata valencianista, treballant en polítiques que compatibilitzen el progrés econòmic amb l’apaivagament de les creixents desigualtats socials; i també en les polítiques que enforteixen l’orgull identitari i els interessos del poble valencià mitjançant l’autogovern. Totes dues eren raons de pes per a implicar-se en la vida institucional i assumir, entre altres càrrecs, el de conseller de la Generalitat dues vegades, amb trenta anys de diferència.
Entrada lliure fins a completar aforament.
