PREMI CLARACAMPOAMOR 2022
Mabel Lozano (Villaluenga de la Sagra, Toledo, 28 de desembre de 1967), és model, actriu, guionista i directora, compromesa amb els Drets Humans i la Igualtat. A més, és sòcia de CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals).
Implicada en temes socials, activista reconeguda i compromesa amb els drets de les dones i la lluita contra la violència masclista. El Projecte Esperança li va obrir els ulls a una mentalitat que pensava que ja no existia: el tràfic de dones.
En la seua obra destaca la denúncia de l'explotació sexual de les dones a través de la prostitució i el tràfic de dones.
Nascuda en Villaluenga de la Sagra, es va traslladar a Madrid on va entrar en contacte amb el món de les passarel·les de moda, i va viure a Japó, París i Milà. Al seu retorn a Espanya va aconseguir la popularitat quan va començar a treballar en mitjans televisius, com a presentadora en programes d'entreteniment i com a actriu en sèries com “Los ladrones van a la oficina” o “La casa de los líos”.
En 2007 dóna un tomb a la seua trajectòria després de passar per la universitat per a estudiar cinema i realitzar un màster de cinema social i drets humans en la Universitat de Galway, començant una carrera com a documentalista pels drets humans, escrivint i dirigint el seu primer llargmetratge documental, Voces contra la trata de mujeres, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya on denúncia la compra-venda de dones i xiquetes, amb finalitats d'explotació sexual.
Voces contrala trata de mujeres ha sigut utilitzat per a la formació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i la Fiscalia.
Des de llavors, ha elaborat altres llargmetratges documentals: La teoría del espiralismo, de 2009, protagonitzat per cinc esportistes paralímpiques; Las sabias de la tribu, de 2010, com a homenatge a les generacions de dones de la postguerra que van lluitar pels seus drets; Madre, documental de 2012 sobre la maternitat del segle XXI.
En 2014 va estrenar el curt Las mujeres que triunfan en què parla sobre l'èxit de les dones de més de 45 anys.
En 2015 dirigeix Mariama, curtmetratge en contra de la mutilació genital femenina, que narra en primera persona la història d'Ibrahim Bah i les dificultats a les quals va haver de fer front per a salvar a la seua filla de la mutilació genital femenina a Guinea-Conakry.
En 2015 va estrenar el documental Chicas nuevas 24 horas, sobre el tràfic i explotació sexual de dones, rodat a Espanya, Colòmbia, Perú i Argentina. Aquest treball va ser un èxit irresistible de públic i crítica, va omplir sales de cinema i va generar reflexió i debat en universitats nacionals i internacionals, de la mà de l’ONU, i de la televisió. A més va estar nominat com a millor llargmetratge documental en els Premis Goya i als premis Platí 2016 com a Millor Documental Iberoamericà.
En 2017 presenta el seu primer llibre, El proxeneta, sobre els amos de la prostitució i la tracta a Espanya, pel qual va rebre el premi Rodolfo Walsh.
En 2018 va presentar el documental “El Proxeneta. Paso corto, mala leche”, una història real d'un tractant de dones, en què repassa l'evolució de la prostitució i tracta a Espanya des de la dècada dels 80s. Al febrer de 2020 va presentar el documental a la Sala Ximeneia del Castell d'Alaquàs amb gran èxit de participació.
En 2021 va guanyar el Premi Goya al curtmetratge documental per Biografia del cadáver de una mujer, que va ser presentat en 2022 a la Sala Xemeneia del Castell d'Alaquàs.
Al maig de 2021 va presentar l'espot de la campanya “Si pagues, abuses” per a dissuadir als joves pagar per sexe impulsada per la Generalitat Valenciana en el marc del Fòrum per l'Abolició de la Prostitució.
En 2021 acaba de finalitzar el rodatge de PornoXplotación, un llibre escrit al costat de Pablo J. Conellie, policia expert en tràfic i explotació de persones, que ha transformat en una sèrie documental que mostra la veritat darrere de les càmeres del cinema porno.
Per la seua labor com a documentalista ha obtingut diferents guardons, com el premi Avanzadoras d'Oxfam Intermon, el Premi del Festival de Cinema de Màlaga en 2009 o la Creu al Mèrit de la Policia Nacional.
En 2022 se li concedeix el Premi Clara Campoamor atorgat pel Consell Municipal de les Dones d'Alaquàs per la seua trajectòria professional implicada amb la igualtat entre sexes, la no discriminació i la lluita pels drets de les dones.
