Exposició col·lectiva d'obres fetes amb paper reciclat procedent de la tragèdia de la DANA.
cisma es defineix com un espai de convergència entre disciplines, un node d'intersecció on l'art no sols es presenta sinó que s'activa com a eina de pensament i acció. Shaping the Void encaixa en aquesta línia de treball, proposant una pràctica artística que no sols interpel·la a la materialitat, els llibres deteriorats, la polpa de paper com a recurs, la reconstrucció des del destruït, sinó també als sistemes de producció cultural, el paper de l'art en temps de crisi i la seua capacitat d'incidència en el social.
Si alguna cosa caracteritza a cisma és la seua resistència a entendre la producció artística com un exercici aïllat. Enfront de les dinàmiques tradicionals de l'art com a mercat o com a autocomplaença formal, Shaping the Void part d'un gest que és, alhora, simbòlic i material: arreplegar les restes de la devastació, processar-los i retornar-los a la comunitat en forma d'obres d'art. Aquest esdeveniment va més enllà d'una estratègia estètica: com resignificar el que ha sigut descartat? Com generar des del residu alguna cosa que no siga merament decoratiu, sinó transformador?
Materialitat i resistència
L'ús, en part, de llibres danyats per la DANA com a matèria primera introdueix una dimensió de dol i testimoniatge. El paper, com a suport de memòria, es veu ací sotmés a un doble procés: la seua destrucció per la catàstrofe climàtica i la seua posterior reformulació com a matèria artística. En aquest sentit, la pràctica recorda a la tradició de l'art povera i a l'art conceptual, on la càrrega històrica dels materials forma part del significat de l'obra. Però a diferència d'altres pràctiques que es detenen en la denúncia, Shaping the Void cerca articular un procés de reconstrucció. No és només memòria; és projecció cap al futur.
Aquesta idea de reconstrucció a partir dels residus és crucial. En un món marcat per crisis climàtiques, econòmiques i socials, la proposta de pensar el buit com un espai fèrtil se situa en el nucli de les pràctiques de regeneració i sostenibilitat que cisma ha promogut en altres iniciatives. No obstant això, aquesta regeneració no pot limitar-se a una transformació merament formal; necessita generar preguntes reals sobre els modes de producció artística, sobre la relació entre art i territori, i sobre l'ètica de l'apropiació d'aquests materials.
Ètica i estètica de la regeneració
Una de les qüestions més crítiques que travessa Shaping the Void és el risc de estetitzar la catàstrofe. Com evitar que el treball amb part de les restes de la DANA no caiga en la espectacularització del desastre? En aquest punt, la proposta pretén ampliar el debat més enllà de la simple exhibició de les obres resultants, generant espais de discussió sobre el paper de l'art en contextos de crisis. La inclusió de veus diverses de l'art, el disseny, el còmic, la il·lustració, l'escriptura, la poesia, l'arquitectura, la performance o la música, obri la possibilitat de pensar la regeneració no com un gest unilateral, sinó com un procés col·lectiu de reinterpretació.
En aquest sentit, l'èmfasi en la interdisciplinarietat és clau. Si la regeneració és l'eix del projecte, ha d'entendre's no sols com un procés material, sinó com una reformulació de les relacions entre disciplines, entre l'acte creatiu i l'espectador, entre art i societat. Shaping the Void es planteja com un exercici d'imaginació crítica, un laboratori on les preguntes sobre sostenibilitat i acció artística s'obrin en múltiples direccions.
cisma com a plataforma de mediació
El paper de cisma en aquesta mena d'iniciatives no és el d'un mer espai expositiu, sinó el d'una Comunitat que busca activar processos de reflexió i col·laboració. Shaping the Void no és només un esdeveniment, sinó una proposta de com l'art pot intervindre en dinàmiques de pèrdua i recuperació, com pot generar xarxes de suport i com pot evitar convertir-se en un exercici buit de representació.
En última instància, la veritable mesura de l'impacte del projecte no estarà en l'exposició de les obres, sinó en els processos que es generen a partir d'ell: en la capacitat d'activar noves maneres de fer, en la creació de vincles entre disciplines, i en la possibilitat que aquesta iniciativa es projecte en futures estratègies de treball. En un món on l'art sovint es dilueix en l'espectacle o la inèrcia institucional, Shaping the Void representa una aposta per retornar-li la seua capacitat d'incidir en el real. I en eixe sentit, s'alinea amb la filosofia de cisma: un art que no es conforma amb ser vist, sinó que cerca, en la mesura del possible, ser una eina de transformació.
Horari de visites: de dilluns a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
Data: 29 d'agost al 29 d'octubre de 2025
Lloc: Sala La Torre del Castell d'Alaquàs
