“Los abrazos aplazados”, una mirada plural al confinament.
El periodista, autor de “Cariño, soy un iai@flauta”, proposa una gran història que llança en complir-se cinc anys d'aquell aïllament domiciliari, que reflexiona sobre la resiliència, l'empatia i la solidaritat. Una obra que és solidària amb els malalts d'Alzheimer.
“Los abrazos aplazados” és la segona novel·la de l'escriptor i periodista valencià Gerard S. Ferrando, ja ha eixit a la venda en llibreries, just quan es compleixen cinc anys del confinament a Espanya. La història compta amb tres protagonistes principals els relats dels quals s'alternen en els seus respectius capítols. Elles i ells viuen, des de situacions diferents, el període de confinament domiciliari de l'any 2020 a Espanya arran de l'esclat de la pandèmia de la COVID-19.
Sense ser una segona part a l'ús, tal com comenta el mateix autor, «sí que és una espècie de spin off de la novel·la “Cariño, soy un iai@flauta”. No obstant això, cada obra es pot llegir de manera independent. En ella apareixen dos personatges com Mercedes i Julián que en la primera novel·la tenien un paper secundari i ara passen a tindre un paper protagonista. A més, Dorothy va llegint capítols del “Diari d'un iai@flauta” que pertany a Paco, protagonista de la primera novel·la». En aquest aspecte, Ferrando afirma que «la pandèmia ens va canviar per sempre» i planteja aquesta obra a mode de record i de reflexió sobre els aprenentatges i vivències que ens va deixar aquest episodi que va marcar la vida de totes i tots.
UNA NOVEL·LA ÀGIL I DINÀMICA. Aquesta obra, tal com assenyala el mateix autor, «va destinada a un públic adult, amb sensibilitat social i amb gust per la literatura contemporània i periodística. És una novel·la curta, amb capítols breus i amb una narrativa àgil i dinàmica». A més, també ressalta que es tracta de «una història reflexiva, però vitalista on la duresa de la pandèmia es contraresta amb la lluita i les ganes de viure dels seus protagonistes i amb històries inspiradores de solidaritat i resiliència». Al llarg de la trama, com apunta Ferrando, «es reflexiona sobre situacions com la soledat, la gestió de la pandèmia en les residències, el reforç dels llaços socials malgrat la distància i el confinament, l'impacte d'aquest en els més xicotets, així com en les persones d'edat avançada».
En definitiva, una obra molt recomanable que pot ser de gran utilitat també per a ser llegida en centres educatius com a instituts o universitats. Com resumeix l'autor, «es tracta d'un fragment de la nostra història contada des de la llibertat creativa que proporciona la prosa i la novel·la».
Entrada lliure fins a completar aforament.
