Rafael Tormo Cuenca proposa, amb «Deconstrucció d’allò inabastable», una pràctica col·lectiva amb fang al voltant de la memòria, les absències i allò que continua afectant-nos.
El Castell d’Alaquàs acollirà el pròxim dimecres 21 d’octubre, de 18 a 20 hores, el taller «Deconstrucció d’allò inabastable», de l’artista Rafael Tormo Cuenca. La trobada tindrà lloc a la Sala dels Vilaragut i proposa una aproximació a les conseqüències de la DANA a través del contacte amb el fang, l’escolta de la matèria i l’atenció a les empremtes que el desastre deixa en la vida quotidiana.
Què significa escoltar la matèria? La proposta convida a detindre’s davant del seu pes, la humitat, les resistències i les esquerdes. Treballar amb el fang es converteix així en una manera de deixar-se afectar pel que ocorre entre les mans. Cada gest respon a un material que ofereix possibilitats, però també imposa límits i altera les intencions de qui el toca.
Des d’esta escolta, el taller s’acosta a allò espectral: les absències, els records i les experiències que continuen presents encara que ja no tinguen una forma visible. Després del desastre, la retirada de l’aigua i la neteja dels carrers no esborren tot el que ha passat. Persistixen marques en els espais, en els cossos i en les relacions; també silencis i preguntes que encara no troben paraules.
El fang permet acostar-se a estes presències sense haver de donar-los una explicació definitiva. La seua capacitat per rebre empremtes, deformar-se i conservar les marques del contacte obri un espai on explorar la relació entre allò que veiem i allò que percebem, entre el que ha desaparegut i el que continua actuant sobre nosaltres.
Durant la sessió, les persones participants elaboraran formes a partir d’esta relació entre cos, matèria i memòria. Les peces sorgiran d’un procés d’atenció compartida, en què els gestos, les pauses i les resistències del fang tindran tant de valor com el resultat. La proposta deixa espai a experiències diverses, sense exigir un relat personal ni una interpretació comuna del que s’ha viscut.
«Deconstrucció d’allò inabastable» situa també esta experiència en el territori. El fang arrossega preguntes sobre els llocs que habitem, les seues transformacions i les condicions que ens fan vulnerables. Escoltar-lo és obrir un temps per reconéixer allò que el desastre ha remogut i que continua reclamant atenció.
Assistència lliure fins completar aforament.
